Linux és un sistema operatiu caracteritzat principalment per ser lliure i per vindre acompanyat del codi font. Aquest
sistema ho fomenten el nucli del propi sistema (kernel) més un gran nombre de programes/biblioteques que fan possible la seua utilització.
Què característiques fan que les persones recórreguen al software lliure?
-Llibertat d’usar el programa amb qualsevol propòsit.
-Llibertat d’estudiar com funciona el programa i adaptar-lo a les teues necessitats.
-Llibertat de distribuir còpies.
-Llibertat de millorar el programa i fer públiques les millores ab la finalitat de que tota la comunitat es beneficie.
A aquest vídeo s'esmenten les principals característiques que acabem de comentar sobre el software lliure:
El següent vídeo compara el programari lliure i el programari propietari amb un pastís; de tal manera que el programari propietari és un pastís bonic, ben cuidat i amb un preciós embolcall, però si preguntem quins són els seus ingredients ens seria impossible conèixer-los doncs si aquests es publicaren, moltes altres empreses podrien fabricar els seus pastissos. En canvi, el pastís representatiu del programari lliure sí que ens permet conèixer els seus ingredients, la qual cosa ens facilita l'intercanvi d'informació entre els uns i els altres i per tant la cooperació i la millora del sistema.
A aquest vídeo s'esmenten les principals característiques que acabem de comentar sobre el software lliure:
El següent vídeo compara el programari lliure i el programari propietari amb un pastís; de tal manera que el programari propietari és un pastís bonic, ben cuidat i amb un preciós embolcall, però si preguntem quins són els seus ingredients ens seria impossible conèixer-los doncs si aquests es publicaren, moltes altres empreses podrien fabricar els seus pastissos. En canvi, el pastís representatiu del programari lliure sí que ens permet conèixer els seus ingredients, la qual cosa ens facilita l'intercanvi d'informació entre els uns i els altres i per tant la cooperació i la millora del sistema.
Aquest software presenta una sèrie d'avantatges:
-Estalvis de gran quantitat de diners en l’adquisició de llicències.
-Combat efectiu a la còpia il·lícita de programari.
-Eliminació de barreres de presupostos.
-Molts col·laboradors de primera línea amb ganes d’ajudar.
-Temps de desenvolupament sobre alguna cosa ue no existeixi són menors per l’amplia disponibilitat d’eines i llibreries.
-Les aplicacions són fàcilment auditades abans de ser usades en processos de missió crítica, a més dle fet que les més populars es troben molt depurades.
-Tendeix a ser molt eficient (per què molta gent ho optimitza, millora.
-Tedeix a ser molt divers: la gent que contribueix té moltes necessitats diferents i això fa que el programari estigui adaptat a una quantitat més gran de problemes.
Però també de desavantatges:
-La corba d’aprenentatge és major.
-El programari lliure no té garantia provinent de l’autor.
-Es necessita dedicar recursos a la reparació d’errates.
-No existiria una companyia única que protegirà tota la tecnologia.
-Les interfícies amigables amb l’usuari 8GUI) i la multimèdia tot just s’estan estabilitzant.
-L’usuari ha de tenir nocions de programació ja que l’administració del sistema recau molt en l’automatització de tasques.
-La diversitat de distribucions, mètodes d’emmagatzematge, llicències d’ús, eines amn una mateixa fi... poden crear confusió.
Lliurex és una distribució GNU/Linux, està basat completament en Programari Lliure i és gratuït, a més és un projecte de la Generalitat que vé com objectiu la introducció de les TIC en el sistema educatiu. A continuació aprofundirem una mica més en aquest tipus de software lliure.
Linux té el seu origen en Unix. Aquest va aparèixer en els anys seixanta, desenvolupat pels investigadors Dennis Ritchie i Ken Thompson, dels Laboratoris Telefònics Bell.
Andrew Tanenbaum va desenvolupar un sistema operatiu semblant a Unix (anomenat Minix) per a ensenyar als seus alumnes el disseny d'un sistema operatiu. A causa de l'enfocament docent de Minix, Tanenbaum mai va permetre que aquest fóra modificat, ja que podrien introduir-se complicacions en el sistema per als seus alumnes.
Un estudiant finlandés anomenat Linus Torvalds, constatant que no era possible estendre Minix, va decidir escriure el seu propi sistema operatiu compatible amb Unix.
En aquells moments el projecte GNU, que Richard Stallman havia iniciat feia ja quasi deu anys, comprenia un sistema bàsic quasi complet. L'excepció més important era el kernel o nucli, que controla el maquinari.
Torvalds va decidir aprofitar el sistema GNU i completar-ho amb el seu propi nucli, que va batejar com Linux. El sistema conjunt (eines GNU i nucli Linux) forma el que cridem GNU/Linux.
LINUX (o GNU/LINUX, com alguns prefereixen denominar-ho) et permet utilitzar programes com, els editors de text, jocs, Internet, etc. Pot usar-se mitjançant una interfície gràfica igual que Windows, però també pot usar-se mitjançant línia de comandos com MS-DOS. Però en Linux la línia de comandos és tan poderosa o més que la interfície gràfica.
Linux és segur i segueix la filosofia dels sistemes Unix; el seu robust sistema de permisos i usuaris no permet als mateixos esborrar ni instal·lar programes, ni tocar arxius del sistema. Açò només ho pot fer el superusuario o 'root', que és l'únic que té els permisos adequats per a fer-ho. En un ordinador personal el root i l'usuari solen ser la mateixa persona, però en Linux s'empren diferents comptes d'usuari per a cada perfil. Així no es produiran els mateixos problemes que es donen, per exemple, en Windows, que et deixa esborrar, per exemple, la carpeta 'Arxius de Programa' o els arxius: User.dat o System.dat, moment en el qual l'ordinador deixarà de funcionar i hauràs d'instal·lar tots els teus programes de nou, a més del propi Windows.
No es pot afirmar que en Linux no existisquen virus, però dóna molts menys problemes amb ells que altres sistemes operatius. En sistemes com Windows apareixen centenars (o milers) de nous virus cada any. No obstant açò, en Linux i sistemes similars els virus apareguts són molt escassos. Açò és hagut de, de nou, al sistema de permisos i usuaris, que impedeix que el contagi vaja més enllà dels arxius del propi usuari; i a més, per la composició del kernel motor del sistema), ja que és de codi obert i és editable… Cap kernel és igual a un altre, potser solament similar. L'ordinador i el sistema no patiran cap dany sempre que l'usuari no empre el compte de root més que quan siga necessari.
En Linux cada programa treballa de manera independent, la qual cosa fa que si una part del sistema falla no falle la resta. És molt usual que siga necessari reinstal·lar Windows de tant en tant perquè comences a veure que no funciona adequadament, açò es deu al fet que en Windows les llibreries que vénen per defecte són molt escasses. Per aquest motiu els programes instal·len les seues pròpies llibreries, sense preocupar-se si ja existien o no, per la qual cosa en desinstal·lar el programa no les quitació, açò fa que el teu ordinador vaja cada vegada més lent segons es van instal·lant o desinstal·lant determinats programes. Per contra Linux porta un control de llibreries i programes amb el sistema de paquets, havent en tot moment que és cada llibreria, qui la utilitza i si segueix sent necessària.
La velocitat a la qual es fa la correcció dels errors dels programes en Linux és molt alta, ja que en el desenvolupament de Linux col·laboren moltes persones a tot el món. Qualsevol persona que tinga el coneixement suficient pot detectar els errors dels programes i corregir-los, o bé manar-li un mail al programador perquè aquest ho corregisca, ja que Linux sempre ha sigut de codi obert, lliure distribució i gratuït (encara que també existeixen distribucions de Linux no gratuïtes.
Linux, és un sistema operatiu lliure, amb tot el que aquesta paraula comporta com ja hem esmentat:
-Llibertat de còpia i distribució: Es pot aconseguir gratuïtament en Internet. Hi ha moltíssimes fonts on aconseguir qualsevol de les distribucions. Si no tens una connexió ràpida, també regalen Linux en els CD-ROM de moltes revistes especialitzades i llocs Web.
-Llibertat de modificació al costat dels programes executables, es pot obtenir el seu codi font.
Des de fa molts anys, ha anat incrementant-se de forma espectacular el nombre de desenvolupadors desinteressats que s'han implicat en el seu desenvolupament de llarg a llarg del món.
El que és pròpiament Linux és el nucli del sistema operatiu, que ha anat implementant suport per a una gran part del maquinari actual (USB, càmeres digitals, escàners, impressores, gravadores, xarxes, etc...). Aquest nucli ve abrigallat per llibreries i utilitats distribuïdes sota la llicència lliure GPL o similars (d'ací la denominació GNU/Linux).
La seua excel·lent relació qualitat-preu li ha comerciejat l'admiració i incondicional suport de moltíssims usuaris al voltant del món. La seua adopció en l'àmbit dels servidors web ha sigut espectacular.
En l'àmbit empresarial, regit per la relació qualitat-preu, va prenent a poc a poc el lloc que es mereix, avançant a l'una que les aplicacions d'ofimàtica i treball en grup suportades. I en les llars, cada vegada hi ha mes persones que prefereixen tenir un sistema operatiu amb les característiques, fiabilitat i eficiència que proporciona Linux. En un altre camp, el de les administracions públiques, s'aquesta lluitant per l'adopció de Linux a causa que la llibertat de modificació del codi permet evitar la dependència d'entitats externes.
Resumint, les principals característiques de Linux són:
-És un dels sistemes operatius més robusts, estables i ràpids.
-Té una gran varietat d'entorns gràfics.
-És multitasca: Es poden utilitzar diversos programes alhora.
-És multiusuari: diversos usuaris poden usar la mateixa maquina al mateix temps, ja siga mitjançant terminals sèrie, terminals virtuals o per xarxa.
-És multiplataforma: hi ha una àmplia gamma de plataformes maquinari suportades.
-És multiprocessador: suport per a sistemes amb més d'un processador (per a x86 i SPARC).
-Té protecció de la memòria entre processos, de manera que un d'ells no pot penjar el sistema.
-És un sistema Unix, sent aquest el més fiable; s'utilitza per a tasques d'alta complexitat i rendiment.
-Suporta moltíssims tipus de sistemes d'arxius, permetent lectura i, en la majoria dels casos, escriptura de dades d'altres sistemes operatius.
-Hi ha milers de programes gratuïts que poden baixar-se d'Internet per a usar amb Linux.
Concloent, la potència, estabilitat, gratuïtat i portabilitat de Linux fan d'aquest el sistema operatiu perfecte, i ja té una posició capdavantera en l'àmbit d'Internet, sent qüestió de temps que la tinga en la resta d'àmbits informàtics.
Linux té el seu origen en Unix. Aquest va aparèixer en els anys seixanta, desenvolupat pels investigadors Dennis Ritchie i Ken Thompson, dels Laboratoris Telefònics Bell.
Andrew Tanenbaum va desenvolupar un sistema operatiu semblant a Unix (anomenat Minix) per a ensenyar als seus alumnes el disseny d'un sistema operatiu. A causa de l'enfocament docent de Minix, Tanenbaum mai va permetre que aquest fóra modificat, ja que podrien introduir-se complicacions en el sistema per als seus alumnes.
Un estudiant finlandés anomenat Linus Torvalds, constatant que no era possible estendre Minix, va decidir escriure el seu propi sistema operatiu compatible amb Unix.
En aquells moments el projecte GNU, que Richard Stallman havia iniciat feia ja quasi deu anys, comprenia un sistema bàsic quasi complet. L'excepció més important era el kernel o nucli, que controla el maquinari.
Torvalds va decidir aprofitar el sistema GNU i completar-ho amb el seu propi nucli, que va batejar com Linux. El sistema conjunt (eines GNU i nucli Linux) forma el que cridem GNU/Linux.
LINUX (o GNU/LINUX, com alguns prefereixen denominar-ho) et permet utilitzar programes com, els editors de text, jocs, Internet, etc. Pot usar-se mitjançant una interfície gràfica igual que Windows, però també pot usar-se mitjançant línia de comandos com MS-DOS. Però en Linux la línia de comandos és tan poderosa o més que la interfície gràfica.
Linux és segur i segueix la filosofia dels sistemes Unix; el seu robust sistema de permisos i usuaris no permet als mateixos esborrar ni instal·lar programes, ni tocar arxius del sistema. Açò només ho pot fer el superusuario o 'root', que és l'únic que té els permisos adequats per a fer-ho. En un ordinador personal el root i l'usuari solen ser la mateixa persona, però en Linux s'empren diferents comptes d'usuari per a cada perfil. Així no es produiran els mateixos problemes que es donen, per exemple, en Windows, que et deixa esborrar, per exemple, la carpeta 'Arxius de Programa' o els arxius: User.dat o System.dat, moment en el qual l'ordinador deixarà de funcionar i hauràs d'instal·lar tots els teus programes de nou, a més del propi Windows.
No es pot afirmar que en Linux no existisquen virus, però dóna molts menys problemes amb ells que altres sistemes operatius. En sistemes com Windows apareixen centenars (o milers) de nous virus cada any. No obstant açò, en Linux i sistemes similars els virus apareguts són molt escassos. Açò és hagut de, de nou, al sistema de permisos i usuaris, que impedeix que el contagi vaja més enllà dels arxius del propi usuari; i a més, per la composició del kernel motor del sistema), ja que és de codi obert i és editable… Cap kernel és igual a un altre, potser solament similar. L'ordinador i el sistema no patiran cap dany sempre que l'usuari no empre el compte de root més que quan siga necessari.
En Linux cada programa treballa de manera independent, la qual cosa fa que si una part del sistema falla no falle la resta. És molt usual que siga necessari reinstal·lar Windows de tant en tant perquè comences a veure que no funciona adequadament, açò es deu al fet que en Windows les llibreries que vénen per defecte són molt escasses. Per aquest motiu els programes instal·len les seues pròpies llibreries, sense preocupar-se si ja existien o no, per la qual cosa en desinstal·lar el programa no les quitació, açò fa que el teu ordinador vaja cada vegada més lent segons es van instal·lant o desinstal·lant determinats programes. Per contra Linux porta un control de llibreries i programes amb el sistema de paquets, havent en tot moment que és cada llibreria, qui la utilitza i si segueix sent necessària.
La velocitat a la qual es fa la correcció dels errors dels programes en Linux és molt alta, ja que en el desenvolupament de Linux col·laboren moltes persones a tot el món. Qualsevol persona que tinga el coneixement suficient pot detectar els errors dels programes i corregir-los, o bé manar-li un mail al programador perquè aquest ho corregisca, ja que Linux sempre ha sigut de codi obert, lliure distribució i gratuït (encara que també existeixen distribucions de Linux no gratuïtes.
Linux, és un sistema operatiu lliure, amb tot el que aquesta paraula comporta com ja hem esmentat:
-Llibertat de còpia i distribució: Es pot aconseguir gratuïtament en Internet. Hi ha moltíssimes fonts on aconseguir qualsevol de les distribucions. Si no tens una connexió ràpida, també regalen Linux en els CD-ROM de moltes revistes especialitzades i llocs Web.
-Llibertat de modificació al costat dels programes executables, es pot obtenir el seu codi font.
Des de fa molts anys, ha anat incrementant-se de forma espectacular el nombre de desenvolupadors desinteressats que s'han implicat en el seu desenvolupament de llarg a llarg del món.
El que és pròpiament Linux és el nucli del sistema operatiu, que ha anat implementant suport per a una gran part del maquinari actual (USB, càmeres digitals, escàners, impressores, gravadores, xarxes, etc...). Aquest nucli ve abrigallat per llibreries i utilitats distribuïdes sota la llicència lliure GPL o similars (d'ací la denominació GNU/Linux).
La seua excel·lent relació qualitat-preu li ha comerciejat l'admiració i incondicional suport de moltíssims usuaris al voltant del món. La seua adopció en l'àmbit dels servidors web ha sigut espectacular.
En l'àmbit empresarial, regit per la relació qualitat-preu, va prenent a poc a poc el lloc que es mereix, avançant a l'una que les aplicacions d'ofimàtica i treball en grup suportades. I en les llars, cada vegada hi ha mes persones que prefereixen tenir un sistema operatiu amb les característiques, fiabilitat i eficiència que proporciona Linux. En un altre camp, el de les administracions públiques, s'aquesta lluitant per l'adopció de Linux a causa que la llibertat de modificació del codi permet evitar la dependència d'entitats externes.
Resumint, les principals característiques de Linux són:
-És un dels sistemes operatius més robusts, estables i ràpids.
-Té una gran varietat d'entorns gràfics.
-És multitasca: Es poden utilitzar diversos programes alhora.
-És multiusuari: diversos usuaris poden usar la mateixa maquina al mateix temps, ja siga mitjançant terminals sèrie, terminals virtuals o per xarxa.
-És multiplataforma: hi ha una àmplia gamma de plataformes maquinari suportades.
-És multiprocessador: suport per a sistemes amb més d'un processador (per a x86 i SPARC).
-Té protecció de la memòria entre processos, de manera que un d'ells no pot penjar el sistema.
-És un sistema Unix, sent aquest el més fiable; s'utilitza per a tasques d'alta complexitat i rendiment.
-Suporta moltíssims tipus de sistemes d'arxius, permetent lectura i, en la majoria dels casos, escriptura de dades d'altres sistemes operatius.
-Hi ha milers de programes gratuïts que poden baixar-se d'Internet per a usar amb Linux.
Concloent, la potència, estabilitat, gratuïtat i portabilitat de Linux fan d'aquest el sistema operatiu perfecte, i ja té una posició capdavantera en l'àmbit d'Internet, sent qüestió de temps que la tinga en la resta d'àmbits informàtics.
Alguns enllaços interesants:
-QUÈ ÉS EL SOFTWARE LLIURE?
-AVANTATGES I DESAVANTATGES DEL SOFTWARE LLIURE
-LLIUREX-MESTRE A CASA
No hay comentarios:
Publicar un comentario