Igual que en altres camps com la psicologia o la pedagogia, a l'àmbit educatiu existeixen diversos models o paradigmes que intenten donar una definició del mateix; en concret, del procés ensenyament-aprenentatge. Aquestos són: el paradigma conductista, el cognitiu, l'ambientalista i el constructivista.
D'altra banda, pel que fa al disseny de l'ensenyament i la metodologia que ha d'emprar el professorat, podem dir que aquesta ha de centrar-se en els resultats i la motivació dels xiquets, fixant continguts i objectius i esmicolant tasques complexes per aquestos.
Amb el pas del temps, el model d'ensenyament-aprenentatge ha passat de ser considerat com una simple adquisició de coneixement per part de l'alumnat, a ser una construcció de significat on aquestos son subjectes actius. Abans el professor s'encarregaba de transmetre el coneixement i avaluar i controlar si els alumnes l'aprenien o no. Ara l'alumne ha d'aprendre a aprendre i construir el seu propi coneixement, quedant relegat el paper del professor a un guia que condueix i ajuda a l'alumne.
Molt lligat a aquest últim enfocament, tenim el treball de Seymound Papert, que va desenvolupar una nova metodologia basada en l'aprenentatge individual del xiquet. Aquest ha d'emprar un programari anomenat MicroWords (amb el llenguatge Logo) i anar explorant-ho i descobrint-ho construint el seu propi coneixement amb l'ajuda del mestre si la requereix.
Ara aprofundirem una mica més en els diferents paradigmes educatius i en aqueixa evolució del model ensenyament-aprenentatge.
Aquestes presentacions expliquen d'una manera molt clara i detallada els diferents paradigmes educatius esmentats al principi del tema:
Com ben hem vist, el model basat en l'aprenentatge com a adquisició de coneixement, considera que la millor forma de preparar al xiquet per a la vida és formar la seua intel·ligència, i per açò adquireix una gran importància la transmissió de cultura i coneixements. Es tracta d'un model:
Algunes de les característiques d'aquest model són:
-El mestre és la base i condició de l'èxit de l'educació.
-El mestre és el model i el guia al que s'ha d'imitar i obeir.
-Tot el que el xiquet ha d'aprendre es troba bàsicament en els llibres.
-El mètode d'ensenyament serà el mateix per a tots els xiquets i en totes les ocasions.
-El coneixement flueix del mestre a l'alumne; és ell qui decideix quasi per complet quin i com deu aprendre l-alumne.
-El mestre és l'eix central del procés d'ensenyament-aprenentatge.
D'altra banda, com hem vist anteriorment, l'aprenentatge com a construcció de significats no consisteix en una simple transmissió de coneixements, sinó en l'organització de mètodes de suport que permeten als alumnes construir el seu propi saber. No aprenem solament registrant en el nostre cervell, aprenem construint nostra pròpia estructura cognitiva; d'aquesta manera l'aprenentatge dut a terme serà molt més eficaç, doncs adquirirà un significat propi, perdurant així molt més temps en la nostra memòria.
El paper de l'estudiant correspon al de ser autònom, acte-regulat, que coneix els seus propis processos cognitius i té en les seues mans el control de l'aprenentatge. En aquesta interpretació l'aprenentatge resulta eminentment actiu i implica una assimilació orgànica des de dins. L'estudiant no es limita no a adquirir coneixement, sinó que ho construeix usant l'experiència prèvia per a comprendre i modelar el nou aprenentatge. Consegüentment, el professor, en lloc de subministrar coneixements, participa en el procés de construir coneixement juntament amb l'estudiant, es tracta d'un coneixement construït i compartit.
No hay comentarios:
Publicar un comentario