PRÀCTICA 7: LINO IT

Lino It és una eina molt fàcil d'emprar amb la qual podem crear la nostra pissarra o suro virtual i presentar en ell post-its, imatges comentades, URL´s de pàgines web i vídeos de Youtube, Vimeo i Ustream. És un bon recurs per a l'aula, doncs ens permet disposar de diversos llenços o murals (canvas) en els quals poder presentar la informació agrupada per temàtiques, àrees, projectes,...

Lino it permet visualitzar els murals o suros creats a través d'un navegador des de qualsevol equip amb connexió a internet, independentment del sistema operatiu utilitzat.

El primer que hem de fer per a utilitzar aquesta eina és posar en Google "Lino it" i ficar-nos en el primer enllaç que apareix.

Després, clickem on posa "sign up" per registrar-nos i emplenem les dades requerides:

L'entorn sobre el que treballarem s'anomena "canvas", i per crear uno hem de punxar en el quadrat on posa "create a new canvas". Ens eixirà el següent:

Posarem un nom al suro on posa "name" (en el nostre cas el canvas s'anomena "TRIANGLES1" i escollirem un fons (aquest pot ser predeterminat o també alguna imatge que tu puges, que és el que hem fet la meua companya i jo).

Ara seleccionarem la privacitat del canvas, en el nostre cas, la tercera opció i una vegada fet, punxem en "create a canvas":

Si volem començar a posar post-its, seleccionem el color, punxem en ell i l'arrastrem:

A continuació explicaré les funcions que hem emprat la meua companya i jo per fer el nostre mural:

Per inserir una fotografia clickem al primer dibuix, i s'ens obrirà una finestreta així:

Seleccionem la imatge desitjada, el tamany, si volem algun efecte, o si volem afegir un text(podem canviar el tamany i el color de la letra, afegir un dibuixet...) i clickem en "post" per inserir-la. Un exemple d'imate del nostre mural:

Per inserir un vídeo seleccionem la segona icona:

Ens eixirà una finestreta com la següent:

Copiem on posa "URL" la direcció del vídeo que vulguem i clickem en "post". Un exemple de vídeo del nostre mural:

Per últim, per afegir un fitxer, seleccionem la tercera icona:

Ens eixirà el següent:

Seleccionem l'arxiu desitjat, afegim un comentari si volem (podem canviar el tamany i el color de la letra, afegir un dibuixet...) i puxem en "post". Un exemple de fitxer del nostre mural:

Per publicar-lo al blog o manar la URL a algú, punxem en la "i":

Ens eixirà el següent:

Per posar-ho al blog seleccionarem la tercera opció i per passarse'l a algún, la primera.

Així deixe un vídeo tutorial sobre lino-it per si no ha quedat molt clar el seu ús:

Així deixe el canvas dels TRIANGLES fet per la meua companya i jo.

Crec que lino it és una eina molt útil, sobretot per a futurs mestres, ja que ens permet elaborar murals virtuals en els quals els xiquets poden participar completant activitats i consultant enllaços i vídeos proposats pel professor. També és una ferramenta molt útil a mode d'agenda, doncs podem programar els post-its perquè apareguen en el moment que vulguem i fins i tot rebre un e-mail avisant-nos de l'aparició d'aquests post-its. D'altra banda, comparant-ho amb altres programes vists durant el curs que també ens permeten fer suros virtuals, com glogster, crec que lino it està una miqueta limitat quant a recursos. 

TEMA 11: APLICACIONS EDUCATIVES DEL PROGRAMARI LLIURE

Linux és un sistema operatiu caracteritzat principalment per ser lliure i per vindre acompanyat del codi font. Aquest

sistema ho fomenten el nucli del propi sistema (kernel) més un gran nombre de programes/biblioteques que fan possible la seua utilització.

Què característiques fan que les persones recórreguen al software lliure?

-Llibertat d’usar el programa amb qualsevol propòsit.

-Llibertat d’estudiar com funciona el programa i adaptar-lo a les teues necessitats.

-Llibertat de distribuir còpies.

-Llibertat de millorar el programa i fer públiques les millores ab la finalitat de que tota la comunitat es beneficie.

A aquest vídeo s'esmenten les principals característiques que acabem de comentar sobre el software lliure:

El següent vídeo compara el programari lliure i el programari propietari amb un pastís; de tal manera que el programari propietari és un pastís bonic, ben cuidat i amb un preciós embolcall, però si preguntem quins són els seus ingredients ens seria impossible conèixer-los doncs si aquests es publicaren, moltes altres empreses podrien fabricar els seus pastissos. En canvi, el pastís representatiu del programari lliure sí que ens permet conèixer els seus ingredients, la qual cosa ens facilita l'intercanvi d'informació entre els uns i els altres i per tant la cooperació i la millora del sistema.

Aquest software presenta una sèrie d'avantatges:

-Estalvis de gran quantitat de diners en l’adquisició de llicències.

-Combat efectiu a la còpia il·lícita de programari.

-Eliminació de barreres de presupostos.

-Molts col·laboradors de primera línea amb ganes d’ajudar.

-Temps de desenvolupament sobre alguna cosa ue no existeixi són menors per l’amplia disponibilitat d’eines i llibreries.

-Les aplicacions són fàcilment auditades abans de ser usades en processos de missió crítica, a més dle fet que les més populars es troben molt depurades.

-Tendeix a ser molt eficient (per què molta gent ho optimitza, millora.

-Tedeix a ser molt divers: la gent que contribueix té moltes necessitats diferents i això fa que el programari estigui adaptat a una quantitat més gran de problemes.

Però també de desavantatges:

-La corba d’aprenentatge és major.

-El programari lliure no té garantia provinent de l’autor.

-Es necessita dedicar recursos a la reparació d’errates.

-No existiria una companyia única que protegirà tota la tecnologia.

-Les interfícies amigables amb l’usuari 8GUI) i la multimèdia tot just s’estan estabilitzant.

-L’usuari ha de tenir nocions de programació ja que l’administració del sistema recau molt en l’automatització de tasques.

-La diversitat de distribucions, mètodes d’emmagatzematge, llicències d’ús, eines amn una mateixa fi... poden crear confusió.

Lliurex és una distribució GNU/Linux, està basat completament en Programari Lliure i és gratuït, a més és un projecte de la Generalitat que vé com objectiu la introducció de les TIC en el sistema educatiu. A continuació aprofundirem una mica més en aquest tipus de software lliure.

Linux té el seu origen en Unix. Aquest va aparèixer en els anys seixanta, desenvolupat pels investigadors Dennis Ritchie i Ken Thompson, dels Laboratoris Telefònics Bell.

Andrew Tanenbaum va desenvolupar un sistema operatiu semblant a Unix (anomenat Minix) per a ensenyar als seus alumnes el disseny d'un sistema operatiu. A causa de l'enfocament docent de Minix, Tanenbaum mai va permetre que aquest fóra modificat, ja que podrien introduir-se complicacions en el sistema per als seus alumnes.

Un estudiant finlandés anomenat Linus Torvalds, constatant que no era possible estendre Minix, va decidir escriure el seu propi sistema operatiu compatible amb Unix.

En aquells moments el projecte GNU, que Richard Stallman havia iniciat feia ja quasi deu anys, comprenia un sistema bàsic quasi complet. L'excepció més important era el kernel o nucli, que controla el maquinari.

Torvalds va decidir aprofitar el sistema GNU i completar-ho amb el seu propi nucli, que va batejar com Linux. El sistema conjunt (eines GNU i nucli Linux) forma el que cridem GNU/Linux.


LINUX (o GNU/LINUX, com alguns prefereixen denominar-ho) et permet utilitzar programes com, els editors de text, jocs, Internet, etc. Pot usar-se mitjançant una interfície gràfica igual que Windows, però també pot usar-se mitjançant línia de comandos com MS-DOS. Però en Linux la línia de comandos és tan poderosa o més que la interfície gràfica.

Linux és segur i segueix la filosofia dels sistemes Unix; el seu robust sistema de permisos i usuaris no permet als mateixos esborrar ni instal·lar programes, ni tocar arxius del sistema. Açò només ho pot fer el superusuario o 'root', que és l'únic que té els permisos adequats per a fer-ho. En un ordinador personal el root i l'usuari solen ser la mateixa persona, però en Linux s'empren diferents comptes d'usuari per a cada perfil. Així no es produiran els mateixos problemes que es donen, per exemple, en Windows, que et deixa esborrar, per exemple, la carpeta 'Arxius de Programa' o els arxius: User.dat o System.dat, moment en el qual l'ordinador deixarà de funcionar i hauràs d'instal·lar tots els teus programes de nou, a més del propi Windows.

No es pot afirmar que en Linux no existisquen virus, però dóna molts menys problemes amb ells que altres sistemes operatius. En sistemes com Windows apareixen centenars (o milers) de nous virus cada any. No obstant açò, en Linux i sistemes similars els virus apareguts són molt escassos. Açò és hagut de, de nou, al sistema de permisos i usuaris, que impedeix que el contagi vaja més enllà dels arxius del propi usuari; i a més, per la composició del kernel motor del sistema), ja que és de codi obert i és editable… Cap kernel és igual a un altre, potser solament similar. L'ordinador i el sistema no patiran cap dany sempre que l'usuari no empre el compte de root més que quan siga necessari.

En Linux cada programa treballa de manera independent, la qual cosa fa que si una part del sistema falla no falle la resta. És molt usual que siga necessari reinstal·lar Windows de tant en tant perquè comences a veure que no funciona adequadament, açò es deu al fet que en Windows les llibreries que vénen per defecte són molt escasses. Per aquest motiu els programes instal·len les seues pròpies llibreries, sense preocupar-se si ja existien o no, per la qual cosa en desinstal·lar el programa no les quitació, açò fa que el teu ordinador vaja cada vegada més lent segons es van instal·lant o desinstal·lant determinats programes. Per contra Linux porta un control de llibreries i programes amb el sistema de paquets, havent en tot moment que és cada llibreria, qui la utilitza i si segueix sent necessària.

La velocitat a la qual es fa la correcció dels errors dels programes en Linux és molt alta, ja que en el desenvolupament de Linux col·laboren moltes persones a tot el món. Qualsevol persona que tinga el coneixement suficient pot detectar els errors dels programes i corregir-los, o bé manar-li un mail al programador perquè aquest ho corregisca, ja que Linux sempre ha sigut de codi obert, lliure distribució i gratuït (encara que també existeixen distribucions de Linux no gratuïtes.

Linux, és un sistema operatiu lliure, amb tot el que aquesta paraula comporta com ja hem esmentat:

-Llibertat de còpia i distribució: Es pot aconseguir gratuïtament en Internet. Hi ha moltíssimes fonts on aconseguir qualsevol de les distribucions. Si no tens una connexió ràpida, també regalen Linux en els CD-ROM de moltes revistes especialitzades i llocs Web.

-Llibertat de modificació al costat dels programes executables, es pot obtenir el seu codi font. 

Des de fa molts anys, ha anat incrementant-se de forma espectacular el nombre de desenvolupadors desinteressats que s'han implicat en el seu desenvolupament de llarg a llarg del món.

El que és pròpiament Linux és el nucli del sistema operatiu, que ha anat implementant suport per a una gran part del maquinari actual (USB, càmeres digitals, escàners, impressores, gravadores, xarxes, etc...). Aquest nucli ve abrigallat per llibreries i utilitats distribuïdes sota la llicència lliure GPL o similars (d'ací la denominació GNU/Linux).

La seua excel·lent relació qualitat-preu li ha comerciejat l'admiració i incondicional suport de moltíssims usuaris al voltant del món. La seua adopció en l'àmbit dels servidors web ha sigut espectacular.

En l'àmbit empresarial, regit per la relació qualitat-preu, va prenent a poc a poc el lloc que es mereix, avançant a l'una que les aplicacions d'ofimàtica i treball en grup suportades. I en les llars, cada vegada hi ha mes persones que prefereixen tenir un sistema operatiu amb les característiques, fiabilitat i eficiència que proporciona Linux. En un altre camp, el de les administracions públiques, s'aquesta lluitant per l'adopció de Linux a causa que la llibertat de modificació del codi permet evitar la dependència d'entitats externes.

Resumint, les principals característiques de Linux són:

-És un dels sistemes operatius més robusts, estables i ràpids.

-Té una gran varietat d'entorns gràfics.

-És multitasca: Es poden utilitzar diversos programes alhora.

-És multiusuari: diversos usuaris poden usar la mateixa maquina al mateix temps, ja siga mitjançant terminals sèrie, terminals virtuals o per xarxa.

-És multiplataforma: hi ha una àmplia gamma de plataformes maquinari suportades.

-És multiprocessador: suport per a sistemes amb més d'un processador (per a x86 i SPARC).


-Té protecció de la memòria entre processos, de manera que un d'ells no pot penjar el sistema.

-És un sistema Unix, sent aquest el més fiable; s'utilitza per a tasques d'alta complexitat i rendiment. 

-Suporta moltíssims tipus de sistemes d'arxius, permetent lectura i, en la majoria dels casos, escriptura de dades d'altres sistemes operatius. 

-Hi ha milers de programes gratuïts que poden baixar-se d'Internet per a usar amb Linux.


Concloent, la potència, estabilitat, gratuïtat i portabilitat de Linux fan d'aquest el sistema operatiu perfecte, i ja té una posició capdavantera en l'àmbit d'Internet, sent qüestió de temps que la tinga en la resta d'àmbits informàtics.

Alguns enllaços interesants:

-QUÈ ÉS EL SOFTWARE LLIURE?

-AVANTATGES I DESAVANTATGES DEL SOFTWARE LLIURE

-LLIUREX-MESTRE A CASA

TEMA 10: XARXES SOCIALS EN EDUCACIÓ: TWITTER I FACEBOOK

Les xarxes socials són xarxes de relacions personals, també anomenades comunitats, que proporcionen sociabilitat, suport, informació i un sentit de pertinença i identitat social. Estàn constituïdes per grups de persones amb alguns interessos, valors i normes similars que es comuniquen a través de projectes.
La seua funció principal és que els usuaris de la xarxa mantinguen el contacte.

Hi ha diversos tipus de xarxes socials:

• Xarxes personals: es componen de centenars o milers d’usuaris en els quals cadascun té el seu petit “espai” amb la seua información. Un exemple seria Facebook.

• Xarxes temàtiques: solen centrar-se en un tema en concret i proporcionen les funcionalitats necessàries per al mateix. Per exemple, una xarxa de cinema.

• Xarxes professionals: dedicades exclusivament a l’àmbit laboral, en totes els seus vessants. Poden posar en contacte a aquells que ofereixen treball amb els quals ho busquen; per exemple Linkedin.

Entre les xarxes socials més destacades i emprades per la majoria de nosaltres avui dia estan Facebook i Twitter.

Facebook és una xarxa social personal oberta a qualsevol persona que tingui un compte de correu electrònic. Disposa d’una llista d’amics i un grup de pàgines on es pot reunir gent d’interessos comuns; i a més a més permet incloure fotos i vídeos al mur.

D'altra banda, Twitter és una xarxa permet manar missatges de text pla de baixa grandària amb un màxim de 140 caràcters, cridats tweets, que es mostren en la pàgina principal de l’usuari. Els usuaris poden subscriure’s als tweets d’altres usuaris. Per defecte els missatges són públics, podent difondre’s privadament mostrant-los únicament a seguidors.

Entre les aplicacions educatives d'aquestes dos xarxes socials destaquem:

-Són un canal de notícies en temps real per a la comunitat educativa:

-Estableixen un canal de notícies en diferit mitjançant l’ús dels widgets que permeten publicar la informació de Twitter en les pàgines web.

-Estableixen una comunicació bidireccional entre el centre i la comunitat educativa. a diferència d’un fòrum de discussió, l’abast de Twitter està restringit als seguidors dels usuaris.

Les xarxes socials presenten avantatges i desavantatges:

D'una banda, els aspectes positius són els següents:

-Excel·lents per a propiciar contactes afectius nous com: cerca de parella, amistat o compartir interessos sense finalitats de lucre.

-Compartir moments especials amb les persones properes a les nostres vides.

-Dilueixen fronteres geogràfiques i serveixen per a connectar gent sense importar la distància.

-Perfectes per a establir connexions amb el món professional.

-Tenir informació actualitzada sobre temes d'interès, a més permeten acudir a esdeveniments, participar en actes i conferències.

-La comunicació pot ser en temps real.

-Poden generar moviments massius de solidaritat davant una situació de crisi.

-Bastant dinàmiques per a produir contingut en Internet.

-Retrobament amb coneguts.


D'altra banda, els aspectes negatius són:

-Són perilloses si no es configura la privadesa correctament, doncs exposen la nostra vida privada.

-Poden donar-se casos de suplantació de personalitat.

-Falta en el control de dades.

-Poden ser addictives i devorar gran quantitat del nostre temps, doncs són ideals per a l'oci.

-Poden apoderar-se de tots els continguts que publiquem.

-Poden ser utilitzades per criminals per a conèixer dades de les seues víctimes en delictes: com l'assetjament i abús sexual, segrest, tràfic de persones, etc.

Pel que fa a l'eduació, també tenim avantatges i desavantatges:

Aspectes positius:

-Són estimulants en el procés educatiu, ja que trenquen l'aïllament de moltes persones.

-Afavoreix el contacte dels alumnes amb el profesorat.

-Ajuda a l'estimulació dels aprenentatges actius.

-Existeix diversitat per a l'ús de diferents formats: textual, audiovisual, hipertextual, gràfics...

-Facilitat de comunicació i aprenentatges mutus amb els estudiants.

-Desenvolupa el pensament crític.

-Facilitat d'integració de continguts propis i d'altres persones de diferents llocs.

-Permet la creació de grups especialitzats on els participants discuteixen un tema específic d'interès.
Aspectes negatius:

-Dificulten la utilització del criteri propi.

-És necessari que es facilite una bona educació als estudiants quant a l'ús de les TIC, ja que es pot córrer el risc que aquestes passen a formar part de l'oci i vici.

-És necessari que existisquen especialistes que impartisquen el coneixement a estudiants quant a l'ús i maneig d'aules virtuals, fòrums, conferències, xat i xarxes socials.

-Existeix el risc que els alumnes utilitzen el temps dedicat a les xarxes socials en classe per a distraure's i mirar missatges, fotos, vídeos... personals en comptes de per a treballar l'activitat que proposada pel professor.

-També hem de portar cura i prevenir als alumnes de la gran quantitat d'errors que podem trobar en la informació exposada en la xarxa (tant pel que fa a la veracitat d'aqueixa informació com a ortogràfics, gramaticals, de coherència...).

-És indispensable que es donen a conèixer els riscos que existeixen (ja esmentats anteriorment) en utilitzar qualsevol xarxa social.

Malgrat els inconvenients que presenten les xarxes socials en educació, considere que la importància dels seus avantatges és molt major. Els xiquets cada vegada comencen abans a utilitzar les xarxes socials, i ja que formen part de la seua realitat, del seu dia a dia, crec que seria molt interessant incorporar-les en l'aula perquè constituirien una forma diferent de treballar, al meu parèixer, molt estimulant i motivadora pels alumnes. 


Alguns enllaços interesants:

-Facebook

-Twitter

-Linkedin

TEMA 9: EINES DE LA WEB 2.0: WEBQUEST I CAÇA DEL TRESOR

Una Webquest permet emprar didàcticament Internet, ja que se centra en la recerca, ús, anàlisi i síntesi d'informació. Així, el paper del mestre únicament consistirà en orientar als alumnes, que construiran per si mateixos el coneixement.

Existeixen Webquest a curt termini (per a ser acabades en tres classes com a màxim) i a llarg termini (es realitzen durant setmanes o un mes de classe).

Les parts d'una Webquest són:

-Introducció: presenta el plantejament general de la Webquest a tot el grup.

-Tasca: s’indentifica amb l’objectiu final de la Webquest: allò que ha d’elaborar-se a l’acabar la Webquest.

-Procés: on s’indiquen les activitats i passos que han de realitzar-se i es presenten els recursos.

-Avaluació: on s’indiquen els aspectes que es valoraran i com es valoraran.

-Conclusió: on apareixen unes reflexions finals.

-Orientacions: per al professor: on apareixen suggeriments per a utilitzar la Webquest en classe.

D'altra banda, el que denominem "caça del tresor" fa referència a una sèrie de preguntes i pàgines que contenen les respostes a les mateixes. 

Són una eina TIC excel·lent per a utilitzar-se en el saló de classes sota el principi que “primer és la metodologia i després la tecnologia”. L'avantatge que presenta açò és que aquesta metodologia es pot utilitzar sense Internet per a això són necessàries revistes, periòdics i/o llibres.

A continuació aprofundiré en les característiques de cadascuna de les parts d'una Webquest:

1. Introducció: Defineix un escenari i ofereix informació. Ha de despertar l'interès de l'alumne respecte al tema; pel que aquest últim ha de ser rellevant (per a les experiències anteriors dels alumnes i per al seu futur), important (per les seues implicacions) i divertit (pels papers que hagen d'exercir els alumnes o pel producte final a elaborar).

2. Tasca: Ha de ser assequible i interessant i per descomptat comprensible per als alumnes.

3. Procés: Ha de proporcionar una descripció dels passos necessaris per a l'execució de la tasca. Pot incloure una divisió de les tasques en subtasques; una descripció dels papers a exercir, o perspectives a desenvolupar. Pot incloure consells sobre l'aprenentatge o relacions interpersonals. La seua descripció ha de ser curta.

4. Recursos: Representen les fonts d'informació necessàries per al desenvolupament de la tasca. Moltes vegades són representats durant l'explicació del procés, a mesura que els alumnes els necessiten. Molts estan presents en el propi document Webquest; indiquen les fonts d'informació en la web. Aquests també poden estar constituïts per llibres, periòdics o documents accessibles.

5. Orientacions: són indicacions sobre la forma d'organitzar la informació. Aquestes poden ser qüestions orientadores, indicacions per a completar sistemes d'organització (taules cronològiques, mapes conceptuals...), indicacions per a la gestió del temps, etc.

6. Conclusions: ací finalitza la tasca; es recorda el que s'ha après i s'anima a aplicar l'experiència en altres situacions.

7. Avaluació: Referència a formes d'avaluació dels alumnes (productes finals, qüestionaris...).

Per al bon desenvolupament d'una Webquest cal:

-Familiaritzar-se amb els recursos disponibles en la xarxa.

-Organitzar els recursos en categories.

-Identificar tòpics/continguts curriculars per als quals hi haja materials adequats.

-Construir una Webquest.

-Aplicar la Webquest.

-Avaluar la Webquest.

Per a finalitzar, podem dir que aquestes eines que ens ofereix la Web 2.0 per a treballar en l'aula amb una metodologia molt més interessant i motivadora per als alumnes, és molt útil per als mateixos pel que es refereix a la resolució de problemes, personalització i contextualització de recursos, pragmatisme, treball cooperatiu i/o col·laboratiu i innovació.

Alguns enllaços interesants:

-Exemple webquest1

-Exemple webquest2

-Exemple webquest3

-Exemple webquest4

TEMA 8: LES EINES DE LA WEB 2.0: BLOCS I WIKIS

Un bloc és un espai web on l'autor escriu posts cronològicament. Algunes de les seues característiques principals són: els lectors poden deixar els seus comentaris; són fàcils de crear i s'editen on-line; els articles es poden organitzar per categories i etiquetes; hi ha servidors gratuïts; solen incloure cercadors interns i altres funcionalitats (gadgets i widgets); i per últim, els subscriptors d'un bloc poden rebre informació sobre les actualitzacions del mateix.

Hi ha molts tipus de blocs: de centre, d'aula, de professors, de blocs, de pobles, de recursos, d'alumnes...

Una wiki és un espai web amb una estructura hipertextual de pàgines referenciades en un menú lateral. Els seus autors elaboren els continguts de manera asíncrona. També són fàcils de crear, solen incloure un cercador intern, i faciliten la sindicació de continguts com els blocs.

A l'escola, els blocs i les wikis poden servir als xiquets com a portafoli, també per fer pluges d'idees sobre diversos temes, per a coordinar activitats escolars, o també perquè el professor ordene i organitze materials.

Altres característiques importants que presenta un bloc són:

-Admet contingut hipertextual i multimèdia: els blog poden incloure tot tipus d'arxius multimèdia: text, imatge, àudio, vídeo, animacions flaix ..., i enllaços a documents o a altres llocs web.

-El contingut s'organitza en articles o intervencions, classificats de forma cronològica i temàtica. I cada article posseeix un enllaç permanent en la web (és a dir, una adreça web absoluta que no canvia, que es denomina un permalink) que pot ser referenciat des d'altres llocs web. Els enllaços externs s'organitzen també temàticament i contribueixen a crear una xarxa de llocs afins.

-El seu ús és senzill i funcional: permeten elaborar els continguts d'una manera molt àgil, facilitant que els usuaris se centren en el contingut sense necessitat de tenir coneixements tècnics avançats.

-Facilita la comunicació i l'intercanvi d'idees: els usuaris poden participar i fer aportacions mitjançant comentaris als diferents articles i continguts, fomentant el debat, la discussió i l'ús responsable de la web.

-Proporciona diferents nivells de participació a l'usuari: el blog pot gestionar-se de forma individual, però també col·lectiva, podent accedir-se a ell des de qualsevol lloc de la xarxa i en qualsevol moment.

-Permet la redifusió dels seus continguts, la qual cosa ha sigut un dels motors de l'enorme difusió dels blog, ja que es pot accedir als seus continguts més recents sense necessitat de navegar en ell.

-Facilita les relacions amb altres aplicacions de la xarxa: units a altres aplicacions i serveis de la Web 2.0, els blog multipliquen el seu potencial. Per exemple, ofereixen marcadors socials i etiquetes.

Abans hem esmentat diferents tipus de blocs, però aquestos també es poden classificar atenent als següents criteris.

-Blog personals: la forma més comuna, vertaders diaris vitals d'una persona. Fins i tot en el cas d'aquells que no són llegits pràcticament mai per ningú més, tenen un caràcter "sentimental". Un blog personal es diu microblog quan és extremadament detallat i cerca capturar un moment en el temps. Llocs com Twitter permeten l'intercanvi instantani amb afins molt més ràpidament que el correu electrònic.

-Blog en col·laboració ("col·laboratius"): escrit per diversos autors sobre un o més temes d'interès per a ells.

-Blog corporatius: d'empresa, que poden ser privats, usats internament per a promoure la comunicació i la "cultura" d'una organització, o de negocis, usats públicament per a màrqueting, o relacions públiques.

-Blog temàtics: Destinats a l'àmbit d'especialitat o d'interès de qui els crea i manté: blog polítics, de viatges, sobre música, etc.

-EduBlog o learningblog: tipus específic de blog temàtic, de finalitat educativa.

-Blog de propòsit específic: que naixen amb uns objectius i una durada determinats, fins a la consecució dels primers.

-Question blog: un tipus de blog que respon a qüestions. Les preguntes es poden enviar mitjançant un formulari, a través del correu-i o altres mitjans com VOIP (veu per Internet, trucades telefòniques per la Xarxa).

Segons el tipus de mitjà que predomina en el blog es té:

-fotoblog: amb poc text i moltes imatges; típics de treballs artístics, còmic, etc.

-videoblog o vlog: on predomina el vídeo; els seus articles són generalment vídeos incrustats, enllaços a altres vídeos, etc.

-audioblog: on es publiquen arxius o programes d'àudio (similars als de radi) que poden ser descarregats pel visitant.

-tumblelog: amb articles molt curts que incorporen barreja de diferents mitjans.

Abans hem parlat de les avantatges i aplicacions dels blocs a les escoles; ací deixe un vídeo sobre eixe ús didàctic que podem fer dels mateixos:

BLOCS I SU APLICACIÓ A L'ESCOLA

Altres enllaços interesants:

-Bloc: Planeta Educativo

-Bloc sobre llengua

-Aula wiki 21