PRÁCTICA 8: GOOGLE SITES

El primer que hem de fer per a crear la nostra WebQuest és posar "Google Sites" en Google i ficar-nos en la primera opció que ens ix. 

S'obrirà una pàgina amb el següent:

L'omplim amb el nostre correu i la nostra contrasenya de gmail i iniciem sessió.

Punxem en el botó "crear" de color roig que apareix a marge esquerre i ja podem començar a crear la nostra WebQuest.

Seleccionem la plantilla que vulguem, en el nostre cas "plantilla en blanco" i li donem un nom. La meua s'anomena "UN PASSEIG PER L'UNIVERS". Una vegada hem comprobat que el nostre nom no està usat, punxem de nou en "crear".

Per anar creant págines, punxarem en aquest botó:  

S'obrirà el següent:

Posem un nom a la pàgina (és important posar numerets davant els títols de les págines segons la vulguem, perquè GoogleSites les barreja), seleccionem la ubicació que volem que aquesta reba, i punxem en "crear". Nosaltres hem creat 8 pàgines i 5 subpàgines que corresponen a les activitats:

Per crear les subpàgines, en comptes de seleccionar la opció d'ubicació de la pàgina "coloca la página en el nivel superior", punxem on posa "seleccionar una ubicación diferente" i s'obrira un desplegable que ens permetrà seleccionar on vulguem que es coloque la nova subpàgina:

Si volem editar una pàgina, clickem en: 

Una vegada tenim totes les pàgines i subpàgines creades, podem començar a editar-les.

• En la primera, que coincideix amb la presentació, hem posat els nostres noms i el títol del tema triat per a la WebQuest.

• La segona és la introducció, on fem una petita presentació del que tractarem al llarg de la WebQuest.

• La tercera és la tasca, on expliquem l'objetiu final de la nostra WebQuest, que és conèixer un poquet millor l'univers i els planetes, i fer un planetari a mà entre tota la classe.

• En el procés hem inclós les diferents activitats i els recursos que els alumnes podem emprar per completar-les: preguntes, unir amb fletxes, completar espais buits, endevinalles, sopa de lletres...

• En l'avaluació hem incorporat la següent rúbrica:

• En la conclusió hem fet una sèrie de reflexions finals sobre els possibles problemes que poden sorgir als alumnes mentre realitzen la WebQuest.

• En la bibliografia hem fet una recopilació de tots els recursos emprats.

• I en orientacions per al professorat, recomanacions i suggeriments per emprar aquesta WebQuest a classe.

Per inserir les imatges i enllaços punxem en "Insertar" i en "imatge"o "enllaç": 

En el cas de la imatge la seleccionem des de l'arxiu, en el cas de l'enllaç copiem l'adreça.

Per inserir un vídeo, també clickem en "Insertar" i:

Nosaltres hem escollit l'opció "Youtube", i s'obri aquesta finestra:

Copiem la URL del vídeo de Youtube i "guardar".

Si encara teniu dubtes o voleu emprar altres funcionalitats de Google Sites, podeu consultar els següents vídeos:

Ací deixe l'enllaç de la meua WebQuest: PASSEJANT PER L'UNIVERS

TEMA 13: L'IPAD

L’Ipad és un aparell fi, amb una pantalla tàctil a color que permet als usuaris navegar per la web, veure pel·lícules, enviar correus electrónics i llegir llibres electrònics, entre altres coses. El teclat està incòs en la pantalla o també podem emprar un teclat opcional físic.

Algunes de les propostes per a treballar amb ell són:

• Enregistrament d’àudio
• Esquema
• Mapa conceptual
• Resum de notícies
• Comentari de lectura
• Narració visual
• Gràfics estadístics
• Fitxes PDF
• Edició d'imatges
• Geolocalització de materials

Per al seu ús en Educació Primària, hem de dir que els nens no requereixen cap coneixement informàtic previ per aprendre a utilitzar-ho, n'hi ha prou amb la seua manipulació.

Amb l'Ipad es poden treballar continguts de diferents àrees curriculars, d'una manera interessant i divertida pels alumnes. A més a més, s'adapta al ritme d'aprenentatge de cadascun d'aquestos, i permet la creació de grups homogenis de treball usant un dispositiu grupal.

Algunes de les aplicacions d'aquesta eina que poden servir en Primària són:

• IWriteWords: ensenya a escriure al xiquet de manera divertida emprant una eina pareguda a un bolígraf.

• ReadMeStories: biblioteca d’històries que el xiquet pot veure passant amb el dit.

• Kid Paint: un tipus de Paint per a xiquets.

• Magic Piano: el xiquet aprendre a tocar el piano amb l’Ipad.

• Math Party: joc de càlcul mental

• ABC 123 Writing Practical: per aprendre a escriure en anglés.

LLISTAT D'APPS INTERESSANTS PER L'IPAD

L'iPad és un Tablet fabricat per Apple. Va ser presentat públicament el 27 de gener de 2010, en una conferència de premsa en el Yerba Bona Center (Sant Francisco). És molt similar a l'iPod Touch, diferenciant-se en la grandària de la seua pantalla i la velocitat del seu processador, explicant també amb connectivitat WiFi i Bluetooth.

Addicionalment està disponible una versió que incorpora de fàbrica tecnologia que ho habilita per a connexions de dades 3G. Les trucades telefòniques tradicionals no estan disponibles, encara que es pot fer funcionar com a telèfon a través de programes VoIP. Quant al programari, inclou l'iPhone US amb una aplicació que permet descarregar, gestionar i visualitzar llibres electrònics.

Abans de la seua estrena van sorgir diversos rumors sobre el nom del dispositiu, entre els quals s'incloïen iSlate, iTablet i TabletMac. La marca iPad està registrada a Estats Units per Fujitsu. Una empresa xinesa també assegura ser propietària dels drets de la marca en aqueix país.

Les seues dimensions són:

• Grandària Llarga: 24 cm 
• Ample: 18 cm 
• Grossor: 1 cm

Les seues característiques segons siguel el model wifi o 3G són:

Altres característiques que presenta són:

• Pantalla LED IPS

• Teclat virtual que apareix quan és necessari escriure

• Part posterior feta d'alumini

• Sensors, entrada i eixida:

1.  Acceleròmetre 
2. Sensor de llum 
3. Brúixola digital 
4. GPS Assistit 
5. Transferència de dades amb targeta micro-SIM (modele 3G) 
6. Connector per a audiòfons 
7. Altaveu integrat
8. Micròfon

• Controls 

1. Pantalla multitàctil 
2. Botó de dormir/suspendre
3. Botó de silenci 
4. Control de volum 
5. Botó "Home"

• Programari:

1.  Mail: per a gestionar correus electrònics. 
2. Photos: per a visualitzar i gestionar fotografies. 
3. Video: per a veure vídeos.
4. YouTube: serveix per a navegar entre vídeos de YouTube i veure'ls. 
5. Itunes: per a comprar, navegar i reproduir música. 
6. Maps: Per a veure mapes. Usa tecnologia de Google Maps. 
7. Notes: És un bloc de notes. 
8. Calendari: Un calendari per a gestionar cites i dates especials. 
9. Contacts: Per a gestionar els teus contactes.

Ací deixe una presentació que sintetitza molt bé les característiques principals de l'Ipad ja esmentades:

A continuació, posaré un vídeo que mostra moltes de les avantatges i utilitats de l'Ipad que podem emprar en Educació:

L'Ipad porta molt entusiasme i emoció a les aules, ja que ofereix una gran quantitat d'apps educatives molt atractives que criden ràpidament l'atenció dels estudiants. 

A més a més, respecta totalment el ritme d'aprenentage de cada xiquet, perquè pot adaptarse a les seues capacitats i necessitats, incidint més en aquelles coses en les que poden presentar més dificultats. En aquest sentit, pot ser molt útil pels alumnes que presenten necessitats educatives específiques.

És una eina molt bona perquè els xiquets aprenguen a llegir i a escriure i ajuda al fet que aquestos es comprometen a aprendre.

Altre dels avantatges que presenta des del meu punt de vista i com es mostra al vídeo, és que expandeix la creativitat i la curiositat intel·lectual dels alumnes i posa al seu abast nombroses quantitats d'informació, permetent-los estar actualitzats en tot moment.

Per totes aquestes avantatges, considere que l'Ipad es una eina molt bona per aprendre, però el seu cost i la seua incompatibilitat amb altres tipus d'ordinadors i sistemes operatius són limitacions molt grans perquè la gent ho compre.

TEMA 12: INFORMÀTICA EDUCATIVA

Els programes amb suport informàtic poden classificar-se en els següents grups:

-Eines d’usuari de propòsit general: per a la recollida, presentació, gestió de dades...

-Jocs i programes d’entreteniment: per aprendre de manera divertida.

-Interactius d’aprenentatge i potenciadors del desenvolupament de la creativitat: per a l'aprenentatge d'idiomes, consultes, creació de pel·lícules, animació...

Els materials informàtics educatius poden ser de tres tipus:

-Programari específic i material audiovisual: Sol estar centrat en una matèria i nivell educatiu concret.

-Eines d’autor: permet l’adaptació de les activitats educatives a la matèria i nivell; incloure qüestionaris i proves que avaluïn els coneixements arribats; activar animacions i vídeos educatius...

-Eines creatives: orientades a la creació de productes artístics multimèdia. Permeten centrar-se en el procés.

Alguns dels criteris que hem de tenir en compte a l'hora de seleccionar materials informàtics educatius són:

-Facilitat d’ús versus llibertat creativa.

-Programació automàtica.

-Interoperabilitat i standards.

-Adaptació a diferents estils d’aprenentatge.

-Fitxers multimèdia.

-Extensibilitat.

A continuació veurem de forma detallada algunes eines informàtiques que podem emprar en educació:

JCLIC

Està format per un conjunt d’aplicacions informàtiques que serveixen per a realitzar diversos tipues d’activitats educatives: trencaclosques, associacions, exercicis de textos, paraules creuades...

Les activitats no s'acostumen a presentar soles, sinó empaquetades en projectes. Un projecte està format per un conjunt d'activitats i una o més seqüències, que indiquen l'ordre en què s'han de mostrar. JClic està desenvolupat en la plataforma *Java, és un projecte de codi obert i funciona en diversos entorns i sistemes operatius.

En les pàgines d'activitats de la zonaClic s'ofereixen dues maneres d'accedir als projectes JClic:

1. Visualitzar les activitats en un applet: Un applet és un objecte incrustat en una pàgina web. Els projectes que es veuen d'aquesta manera no queden emmagatzemats en el disc dur: JClic els descàrrega, els utilitza i finalment els esborra.
Si el applet JClic no s'engega correctament cal comprovar la configuració del sistema Java de l'ordinador. Es recomana també fer una ullada a la pàgina en la qual s'explica el procés de càrrega dels applets.

2. Instal·lar les activitats en l'ordinador: JClic té un assistent que permet descarregar les activitats i guardar-les en la biblioteca de projectes de l'ordinador. La biblioteca es crea la primera vegada que s'engega JClic, o quan s'intenta fer la primera instal·lació d'un projecte.
Per a veure els projectes de la biblioteca serà necessari descarregar i instal·lar JClic.
Com en el cas anterior, si l'instal·lador no s'engega és probable que siga necessari comprovar la configuració del sistema Java de l'ordinador.

Els objectius perseguits en iniciar el projecte serien:

• Fer possible l'ús d'aplicacions educatives multimèdia "en línia", directament des d'Internet. 
• Mantenir la compatibilitat amb les aplicacions Clic 3.0 existents. 
• Fer possible el seu ús en diverses plataformes i sistemes operatius, com Windows, Linux, Solaris o Mac US X.
• Utilitzar un format estàndard i obert per al magatzematge de les dades, amb la finalitat de fer-les transparents a altres aplicacions i facilitar la seua integració en bases de dades de recursos.
• Ampliar l'àmbit de cooperació i intercanvi de materials entre escoles i educadors de diferents països i cultures, facilitant la traducció i adaptació tant del programa com de les activitats creades. 
• Arreplegar els suggeriments de millores i ampliacions que els usuaris heu anat enviant. 
• Fer possible que el programa puga anar ampliant-se a partir del treball cooperatiu entre diversos equips de programació. 
• Crear un entorn de creació d'activitats més potent, senzill i intuïtiu, adaptant-ho a les característiques dels actuals entorns gràfics d'usuari.

JClic està format per quatre aplicacions:

-JClic applet: un "applet" que permet incrustar les activitats JClic en una pàgina web.

-JClic player: un programa independent que una vegada instal·lat permet realitzar les activitats des del disc dur de l'ordinador (o des de la xarxa) sense que siga necessari estar connectat a Internet.

-JClic author: l'eina d'autor que permet crear, editar i publicar les activitats d'una manera més senzilla, visual i intuïtiva. 

-JClic reports: un mòdul de recollida de dades i generació d'informes sobre els resultats de les activitats fetes pels alumnes.


Per si no ha quedat molt clar, ací deixe un vídeo tutorial sobre com descarregar Jclic, com començar a utilitzar-ho, com seleccionar i fer activitats, etc.:

DESCARGAR JCLIC

HOT POTATOES

És un conjunt de sis eines d’autor desenvolupat per l’equip del University of Victòria CALL Laboratory Research and Development, que el permeten elaborar exercicis interactius basats en pàgines web.

Vídeo tutorial: com emprar "hot potatoes".

DESCARGAR HOT POTATOES

SQUEAK

És un entorn de treball en el qual el professor pot no solament presentar els continguts de la seua matèria, sinó també dissenyar i desenvolupar activitats i exercicis pràctics de tipologia molt variada, simulacions, jocs d’associació, i per descomptat, activitats d’avaluació.

Squeak és una eina multimèdia i multiplataforma; multimèdia per la gran facilitat que presenta per a incorporar textos, sons, imatges i vídeo, i multiplataforma perquè funciona baix diferents sistemes operatius. 

Quan obrim Squeak ens trobem amb un escriptori similar al de la figura. És el que cridem el Món de Squeak, el lloc on ocorre tot. No existeixen maneres diferenciades de treball en Squeak com en altres entorns, sinó que tota l'acció es desenvolupa simultàniament en manera edició i execució.

El Mundo de Squeak constitueix una metàfora del món real on els objectes interaccionen entre si i amb el propi entorn. Per a començar a treballar en aquest ambient haurem de familiaritzar-nos, en primer lloc, amb els seus principals elements:

-Panell: És la barra d'eines situada en la part superior d'aquest escenari.
-Pestanya Provisions: Conté objectes d'ús freqüent per a incorporar-los al nostre món.
-La Paperera: Lloc on van a parar els elements eliminats i des d'on podrem rescatar-los.
-Els meus projectes: Pestanya en la qual es guardaran els nostres projectes per a poder recuperar-los fàcilment.

Les eines bàsiques de Squeak són:

Els botons auxiliars són:

CÓMO CREAR, PUBLICAR Y CARGAR PROYECTOS CON SQUEAK

DESCARGAR SQUEAK

Altres aplicacions interessants són: Exe Learning, Neobook i Malted.

Totes aquestes aplicacions són molt cridaneres, interessants i totalment adequades per a portar a l'aula, doncs permetran als xiquets aprendre a través de les activitats que ofereixen i també a través de les que nosaltres dissenyem. Considere que aquest tipus de programes i aquesta manera de treballar, crida molt l'atenció dels alumnes i per tant aquests es mostraran molt més lliurats i interessats a realitzar les tasques. No trobe cap inconvenient a emprar-los, ja que acostem als xiquets la realitat que esdevé la societat actual bàsicament tecnològica, cridem la seua atenció, aquests aprenen coneixements i a més ens assegurem que estan utilitzant el programa i no navegant per altres pàgines.

PRÀCTICA 7: LINO IT

Lino It és una eina molt fàcil d'emprar amb la qual podem crear la nostra pissarra o suro virtual i presentar en ell post-its, imatges comentades, URL´s de pàgines web i vídeos de Youtube, Vimeo i Ustream. És un bon recurs per a l'aula, doncs ens permet disposar de diversos llenços o murals (canvas) en els quals poder presentar la informació agrupada per temàtiques, àrees, projectes,...

Lino it permet visualitzar els murals o suros creats a través d'un navegador des de qualsevol equip amb connexió a internet, independentment del sistema operatiu utilitzat.

El primer que hem de fer per a utilitzar aquesta eina és posar en Google "Lino it" i ficar-nos en el primer enllaç que apareix.

Després, clickem on posa "sign up" per registrar-nos i emplenem les dades requerides:

L'entorn sobre el que treballarem s'anomena "canvas", i per crear uno hem de punxar en el quadrat on posa "create a new canvas". Ens eixirà el següent:

Posarem un nom al suro on posa "name" (en el nostre cas el canvas s'anomena "TRIANGLES1" i escollirem un fons (aquest pot ser predeterminat o també alguna imatge que tu puges, que és el que hem fet la meua companya i jo).

Ara seleccionarem la privacitat del canvas, en el nostre cas, la tercera opció i una vegada fet, punxem en "create a canvas":

Si volem començar a posar post-its, seleccionem el color, punxem en ell i l'arrastrem:

A continuació explicaré les funcions que hem emprat la meua companya i jo per fer el nostre mural:

Per inserir una fotografia clickem al primer dibuix, i s'ens obrirà una finestreta així:

Seleccionem la imatge desitjada, el tamany, si volem algun efecte, o si volem afegir un text(podem canviar el tamany i el color de la letra, afegir un dibuixet...) i clickem en "post" per inserir-la. Un exemple d'imate del nostre mural:

Per inserir un vídeo seleccionem la segona icona:

Ens eixirà una finestreta com la següent:

Copiem on posa "URL" la direcció del vídeo que vulguem i clickem en "post". Un exemple de vídeo del nostre mural:

Per últim, per afegir un fitxer, seleccionem la tercera icona:

Ens eixirà el següent:

Seleccionem l'arxiu desitjat, afegim un comentari si volem (podem canviar el tamany i el color de la letra, afegir un dibuixet...) i puxem en "post". Un exemple de fitxer del nostre mural:

Per publicar-lo al blog o manar la URL a algú, punxem en la "i":

Ens eixirà el següent:

Per posar-ho al blog seleccionarem la tercera opció i per passarse'l a algún, la primera.

Així deixe un vídeo tutorial sobre lino-it per si no ha quedat molt clar el seu ús:

Així deixe el canvas dels TRIANGLES fet per la meua companya i jo.

Crec que lino it és una eina molt útil, sobretot per a futurs mestres, ja que ens permet elaborar murals virtuals en els quals els xiquets poden participar completant activitats i consultant enllaços i vídeos proposats pel professor. També és una ferramenta molt útil a mode d'agenda, doncs podem programar els post-its perquè apareguen en el moment que vulguem i fins i tot rebre un e-mail avisant-nos de l'aparició d'aquests post-its. D'altra banda, comparant-ho amb altres programes vists durant el curs que també ens permeten fer suros virtuals, com glogster, crec que lino it està una miqueta limitat quant a recursos. 

TEMA 11: APLICACIONS EDUCATIVES DEL PROGRAMARI LLIURE

Linux és un sistema operatiu caracteritzat principalment per ser lliure i per vindre acompanyat del codi font. Aquest

sistema ho fomenten el nucli del propi sistema (kernel) més un gran nombre de programes/biblioteques que fan possible la seua utilització.

Què característiques fan que les persones recórreguen al software lliure?

-Llibertat d’usar el programa amb qualsevol propòsit.

-Llibertat d’estudiar com funciona el programa i adaptar-lo a les teues necessitats.

-Llibertat de distribuir còpies.

-Llibertat de millorar el programa i fer públiques les millores ab la finalitat de que tota la comunitat es beneficie.

A aquest vídeo s'esmenten les principals característiques que acabem de comentar sobre el software lliure:

El següent vídeo compara el programari lliure i el programari propietari amb un pastís; de tal manera que el programari propietari és un pastís bonic, ben cuidat i amb un preciós embolcall, però si preguntem quins són els seus ingredients ens seria impossible conèixer-los doncs si aquests es publicaren, moltes altres empreses podrien fabricar els seus pastissos. En canvi, el pastís representatiu del programari lliure sí que ens permet conèixer els seus ingredients, la qual cosa ens facilita l'intercanvi d'informació entre els uns i els altres i per tant la cooperació i la millora del sistema.

Aquest software presenta una sèrie d'avantatges:

-Estalvis de gran quantitat de diners en l’adquisició de llicències.

-Combat efectiu a la còpia il·lícita de programari.

-Eliminació de barreres de presupostos.

-Molts col·laboradors de primera línea amb ganes d’ajudar.

-Temps de desenvolupament sobre alguna cosa ue no existeixi són menors per l’amplia disponibilitat d’eines i llibreries.

-Les aplicacions són fàcilment auditades abans de ser usades en processos de missió crítica, a més dle fet que les més populars es troben molt depurades.

-Tendeix a ser molt eficient (per què molta gent ho optimitza, millora.

-Tedeix a ser molt divers: la gent que contribueix té moltes necessitats diferents i això fa que el programari estigui adaptat a una quantitat més gran de problemes.

Però també de desavantatges:

-La corba d’aprenentatge és major.

-El programari lliure no té garantia provinent de l’autor.

-Es necessita dedicar recursos a la reparació d’errates.

-No existiria una companyia única que protegirà tota la tecnologia.

-Les interfícies amigables amb l’usuari 8GUI) i la multimèdia tot just s’estan estabilitzant.

-L’usuari ha de tenir nocions de programació ja que l’administració del sistema recau molt en l’automatització de tasques.

-La diversitat de distribucions, mètodes d’emmagatzematge, llicències d’ús, eines amn una mateixa fi... poden crear confusió.

Lliurex és una distribució GNU/Linux, està basat completament en Programari Lliure i és gratuït, a més és un projecte de la Generalitat que vé com objectiu la introducció de les TIC en el sistema educatiu. A continuació aprofundirem una mica més en aquest tipus de software lliure.

Linux té el seu origen en Unix. Aquest va aparèixer en els anys seixanta, desenvolupat pels investigadors Dennis Ritchie i Ken Thompson, dels Laboratoris Telefònics Bell.

Andrew Tanenbaum va desenvolupar un sistema operatiu semblant a Unix (anomenat Minix) per a ensenyar als seus alumnes el disseny d'un sistema operatiu. A causa de l'enfocament docent de Minix, Tanenbaum mai va permetre que aquest fóra modificat, ja que podrien introduir-se complicacions en el sistema per als seus alumnes.

Un estudiant finlandés anomenat Linus Torvalds, constatant que no era possible estendre Minix, va decidir escriure el seu propi sistema operatiu compatible amb Unix.

En aquells moments el projecte GNU, que Richard Stallman havia iniciat feia ja quasi deu anys, comprenia un sistema bàsic quasi complet. L'excepció més important era el kernel o nucli, que controla el maquinari.

Torvalds va decidir aprofitar el sistema GNU i completar-ho amb el seu propi nucli, que va batejar com Linux. El sistema conjunt (eines GNU i nucli Linux) forma el que cridem GNU/Linux.


LINUX (o GNU/LINUX, com alguns prefereixen denominar-ho) et permet utilitzar programes com, els editors de text, jocs, Internet, etc. Pot usar-se mitjançant una interfície gràfica igual que Windows, però també pot usar-se mitjançant línia de comandos com MS-DOS. Però en Linux la línia de comandos és tan poderosa o més que la interfície gràfica.

Linux és segur i segueix la filosofia dels sistemes Unix; el seu robust sistema de permisos i usuaris no permet als mateixos esborrar ni instal·lar programes, ni tocar arxius del sistema. Açò només ho pot fer el superusuario o 'root', que és l'únic que té els permisos adequats per a fer-ho. En un ordinador personal el root i l'usuari solen ser la mateixa persona, però en Linux s'empren diferents comptes d'usuari per a cada perfil. Així no es produiran els mateixos problemes que es donen, per exemple, en Windows, que et deixa esborrar, per exemple, la carpeta 'Arxius de Programa' o els arxius: User.dat o System.dat, moment en el qual l'ordinador deixarà de funcionar i hauràs d'instal·lar tots els teus programes de nou, a més del propi Windows.

No es pot afirmar que en Linux no existisquen virus, però dóna molts menys problemes amb ells que altres sistemes operatius. En sistemes com Windows apareixen centenars (o milers) de nous virus cada any. No obstant açò, en Linux i sistemes similars els virus apareguts són molt escassos. Açò és hagut de, de nou, al sistema de permisos i usuaris, que impedeix que el contagi vaja més enllà dels arxius del propi usuari; i a més, per la composició del kernel motor del sistema), ja que és de codi obert i és editable… Cap kernel és igual a un altre, potser solament similar. L'ordinador i el sistema no patiran cap dany sempre que l'usuari no empre el compte de root més que quan siga necessari.

En Linux cada programa treballa de manera independent, la qual cosa fa que si una part del sistema falla no falle la resta. És molt usual que siga necessari reinstal·lar Windows de tant en tant perquè comences a veure que no funciona adequadament, açò es deu al fet que en Windows les llibreries que vénen per defecte són molt escasses. Per aquest motiu els programes instal·len les seues pròpies llibreries, sense preocupar-se si ja existien o no, per la qual cosa en desinstal·lar el programa no les quitació, açò fa que el teu ordinador vaja cada vegada més lent segons es van instal·lant o desinstal·lant determinats programes. Per contra Linux porta un control de llibreries i programes amb el sistema de paquets, havent en tot moment que és cada llibreria, qui la utilitza i si segueix sent necessària.

La velocitat a la qual es fa la correcció dels errors dels programes en Linux és molt alta, ja que en el desenvolupament de Linux col·laboren moltes persones a tot el món. Qualsevol persona que tinga el coneixement suficient pot detectar els errors dels programes i corregir-los, o bé manar-li un mail al programador perquè aquest ho corregisca, ja que Linux sempre ha sigut de codi obert, lliure distribució i gratuït (encara que també existeixen distribucions de Linux no gratuïtes.

Linux, és un sistema operatiu lliure, amb tot el que aquesta paraula comporta com ja hem esmentat:

-Llibertat de còpia i distribució: Es pot aconseguir gratuïtament en Internet. Hi ha moltíssimes fonts on aconseguir qualsevol de les distribucions. Si no tens una connexió ràpida, també regalen Linux en els CD-ROM de moltes revistes especialitzades i llocs Web.

-Llibertat de modificació al costat dels programes executables, es pot obtenir el seu codi font. 

Des de fa molts anys, ha anat incrementant-se de forma espectacular el nombre de desenvolupadors desinteressats que s'han implicat en el seu desenvolupament de llarg a llarg del món.

El que és pròpiament Linux és el nucli del sistema operatiu, que ha anat implementant suport per a una gran part del maquinari actual (USB, càmeres digitals, escàners, impressores, gravadores, xarxes, etc...). Aquest nucli ve abrigallat per llibreries i utilitats distribuïdes sota la llicència lliure GPL o similars (d'ací la denominació GNU/Linux).

La seua excel·lent relació qualitat-preu li ha comerciejat l'admiració i incondicional suport de moltíssims usuaris al voltant del món. La seua adopció en l'àmbit dels servidors web ha sigut espectacular.

En l'àmbit empresarial, regit per la relació qualitat-preu, va prenent a poc a poc el lloc que es mereix, avançant a l'una que les aplicacions d'ofimàtica i treball en grup suportades. I en les llars, cada vegada hi ha mes persones que prefereixen tenir un sistema operatiu amb les característiques, fiabilitat i eficiència que proporciona Linux. En un altre camp, el de les administracions públiques, s'aquesta lluitant per l'adopció de Linux a causa que la llibertat de modificació del codi permet evitar la dependència d'entitats externes.

Resumint, les principals característiques de Linux són:

-És un dels sistemes operatius més robusts, estables i ràpids.

-Té una gran varietat d'entorns gràfics.

-És multitasca: Es poden utilitzar diversos programes alhora.

-És multiusuari: diversos usuaris poden usar la mateixa maquina al mateix temps, ja siga mitjançant terminals sèrie, terminals virtuals o per xarxa.

-És multiplataforma: hi ha una àmplia gamma de plataformes maquinari suportades.

-És multiprocessador: suport per a sistemes amb més d'un processador (per a x86 i SPARC).


-Té protecció de la memòria entre processos, de manera que un d'ells no pot penjar el sistema.

-És un sistema Unix, sent aquest el més fiable; s'utilitza per a tasques d'alta complexitat i rendiment. 

-Suporta moltíssims tipus de sistemes d'arxius, permetent lectura i, en la majoria dels casos, escriptura de dades d'altres sistemes operatius. 

-Hi ha milers de programes gratuïts que poden baixar-se d'Internet per a usar amb Linux.


Concloent, la potència, estabilitat, gratuïtat i portabilitat de Linux fan d'aquest el sistema operatiu perfecte, i ja té una posició capdavantera en l'àmbit d'Internet, sent qüestió de temps que la tinga en la resta d'àmbits informàtics.

Alguns enllaços interesants:

-QUÈ ÉS EL SOFTWARE LLIURE?

-AVANTATGES I DESAVANTATGES DEL SOFTWARE LLIURE

-LLIUREX-MESTRE A CASA